Solà, Joan (1999): "L'ofici del corrector", dins Parlem-ne. Converses lingüístiques, Barcelona: Proa, pp. 14-16
Vinc d’una classe del Màster de lingüística aplicada de la Universitat de Barcelona. Us he de dir que m’impressiona el fet que hi hagi un màster de lingüística aplicada que precisament té com a objectiu principal el català. L’existència d’estudis superiors és la millor garantia de la salut científica de la llengua (que no forçosament s’ha de correspondre amb la salut social o política, tot i que aquest seria l’ideal). Una trentena d’alumnes joves que et miren amb la major atenció i expectació és una cosa molt seriosa. I més si saps que aquests alumnes aconseguiran el títol amb una quantitat molt alta d’hores de classe i de pràctiques en empreses. Hores que inverteixen quan surten de la seva feina habitual...
Un dels fets que criden l’atenció és, per exemple, constatar que la majoria d’aquests nois i noies no participen –o no participen gaire, en general– de certes preocupacions sobre detalls de la gramàtica i del lèxic que fa uns quants anys eren, més o menys, com les taules de la llei. Ja ho sé, que això també té aspectes negatius: crec que no és cap mal irreparable d’haver après moltíssims detalls d’aquests, encara que després n’hagis d’abandonar una bona proporció; i en canvi, sempre anirà coix qui ha començat a aprendre català sense atendre a minúcies. Però les coses són així: la joventut actual està disposada a posar el coll en qüestions d’un cert nivell, però no resisteix l’esperit masoquista i raquític que informava i encara informa certes classes i certes normes del català. Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro.
«Fins i tot un simple aficionat a la lingüística sap que resulta absurd separar les llengües –com a sistemes o codis– en “bones” i “dolentes”...» ha estat canviat en «Fins i tot un afeccionat a [...] les llengües –com si fossin sistemes– en bones i dolentes». ¿Per què s’ha suprimit simple? No ho sap ningú. ¿Per què s’ha canviat aficionat (admès pel diccionari Fabra des de sempre)? ¿Potser perquè el diccionari de l’Enciclopèdia (aneu a saber amb quin criteri) ha decidit escurçar les ales al dit mot? (Però, en canvi el retrobem amb més vitalitat als bilingües de la mateixa institució.) ¿Per què com a s’ha convertit en com si fossin? Realment increïble: un alumne insinua que potser el corrector dubtava si era com o bé com a i, davant el dubte, malmet l’expressió de l’autor. ¿Per què es treuen de bones i dolentes les cometes amb què l’autor volia connotar aquests termes? ¿Potser perquè l’empresa per la qual treballa el corrector li ha dit que no vol cometes? Però, aleshores, el corrector hauria hagut de veure que en el text en qüestió hi havia tres tipus de distincions («cometes», cursiva i «cursiva amb cometes»), que ell redueix a una (i, per tant, fa traïció al text, digui el que vulgui l’amo). [...]
La regla d’or del corrector hauria de ser: Respecta l’escrit mentre no estiguis totalment segur que està malament. A pesar de tot (de les ignoràncies, dels empobriments, de les badades), la nostra llengua actual quedaria prou més ben parada amb aquest precepte humil que amb aquella actitud arrogant.
PREGUNTES PER AL DEBAT:
1. Qui és Joan Solà?
2. Què és un corrector lingüístic? On treballa? En què consisteix la seua faena?
3. Per què l'autor d'aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
4. Per què l'autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l'Enciclopèdia Catalana?
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?
GRUP 4
ResponEliminaResposta 1: Joan Solà és un filòleg català reconegut per les seues obres i publicacions sobre lingüística catalana. Excel•leix sobretot pels seus estudis sobre sintaxi. És assessor lingüístic de diverses entitats, editorials i revistes especialitzades. Ha participat en diversos congressos lingüístics internacionals i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada.
Resposta 2: Un corrector lingüístic és la persona encarregada de corregir textos i preparar-los per a la seua difusió en una determinada llengua.
Pot treballar en acadèmies de la llengua, en universitats, en la Generalitat i altres organismes oficials d’autogovern, a revistes, editorials, etc.
El treball del corrector lingüístic consisteix bàsicament a evitar les confusions derivades de l’ús inadequat de ternes i construccions gramaticals.
Resposta 3: L’autor utilitza les cometes per a remarcar la seua disconformitat amb un to irònic.
Resposta 4: Joan Solà parteix dels criteris filològics de Fabra, que sí que recull el terme aficionat,-ada al seu Diccionari General del la Llengua Catalana. Tanmateix el corrector esquiva de manera inadequada el mot, suposadament per la seua semblança amb la paraula equivalent en castellà. De tot açò podem deduir que moltes vegades el corrector més que corregir, ultracorregeix bandejant termes correctes.
Resposta 5: Per a poder respondre les preguntes amb més fiabilitat hem consultat el Diccionari General de la Llengua Catalana (Barcelona, 1932), de Pompeu Fabra; http://www.enciclopedia.cat/; i els llibres de Joan Solà: Estudis de sintaxi catalana 1 i 2.
Resposta 6: El corrector pot tenir dubtes lingüístics per la proximitat i la interferència lingüística del castellà en la nostra o per la preferència per una varietat diatòpica (català central) deixant de banda la varietat occidental també vàlida.
1.- Joan Solà és un lingüista català, llicenciat en filologia clàssica i doctorat en filologia catalana. S'ha convertit en un referent en el món acadèmic en el camp de la lingüística i ha publicat una mena de llibres i articles de premsa sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia i sociolingüística. Solà ha sigut guardonat per varies institucions per la seua tasca de investigació i al mèrit científic i tecnològic.
ResponElimina2.- Un corrector lingüístic és l'encarregat de comprovar i corregir els textos o els documents abans de la seua publicació final. Està capacitat per a treballar en centres escolars, mitjans de comunicació, a empreses privades, acadèmies o als ajuntaments. La seua feina consisteix en detectar errades i corregir-les, amb la intenció de que responguen a un ús de la llengua amb qualitat.
3.- Joan Solà empra l'ús de cometes per a qualificar el terme amb una mica de sarcasme.
4.- Pareix ser que Solà utilitza el diccionari de Fabra com a bon referent, mentre que l'alumne utilitza per a treballar l'Enciclopèdia Catalana; la qual pareix no mostrar acceptació i criteri per part de l'autor.
5.- Corrector informàtic de SoftCatalà(http://www.softcatala.org/corrector)
6.- Hi ha que tenir en compte que la nostra llengua està exposada a factors que poden variar: la variació lingüística, el tecnicismes, neologismes i l'influència d'altres llengües en contacte amb el català.
Grup 3
ResponElimina1- Joan Solà és un destacat lingüísta català que ha treballat per a diversos mitjans de comunicació de premsa escrita. Com per exemple: el diari "Avui" o la revista "El Punt". En els seus articles tracta assumptes relacionats amb la llengua. Solà, fa poc deixà la docència que impartia a la Universitat de Barcelona per a jubilarse.
2.- Un corrector és una persona qualificada i amb capacitat per a corregir textos de tot tipus i amb totes les seues accepcions.Sovint, els seus llocs de treball són la seva casa, centres de docència i altres llocs públics; com per exemple algun ajuntament.
3.- L'autor està essent irònic per a parlar del text que ha corregit avui. Empra aquesta ironia atès el seu desacord amb el que ha vist. No troba convenient la correció del text.
4.- Per a ésser corrector l'autor considera que s'hauria de consultar un diccionari normatiu, ja que l'enciclopèdia és més abstracta mentre que el diccionari de Fabra és més complet.
5.- Aquest grup ha emprat el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp
6.- Perquè la llengua cada dia té variacions i evoluciona al llarg del temps.
raquel_castalla92 ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Contacte amb el bloc I":
ResponEliminaGrup 1
1. Joan Solà (1940) és un lingüista que treballa a la universitat de Barcelona des de 1966 com a professor de lingüística catalana, especialitzat en la sintaxi i sobretot en la llengua. A més és autor d’una quarantena de llibres que tracten matèries de lingüística i sociolingüística, com el lèxic, la sintaxi, la historia de la llengua, etc. Ha realitzat tasques d’assessorament lingüístic, i porta a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació, com les articles publicats al Diari de Barcelona
2. Un corrector lingüístic és una persona encarregada de revisar els textos i detectar els errors perquè al publicar-lo aquest estiga escrit de forma correcta atenent a les normes ortogràfiques i gramaticals.
Pot treballar en ajuntaments, editorials, revistes, centres d’estudi, etc.
La seua feina consisteix a millorar la qualitat dels textos corregint les errades.
3. En aquest cas, l’autor utilitza les cometes per a remarcar aquesta paraula i donar-li un sentit diferent, irònic; introduint indirectament la seua opinió sobre l’assumpte.
4. L’autor recorre al diccionari Fabra per donar suport a la seua opinió, ja que aquest és un diccionari antic sobre el qual s’ha realitzat l’Enciclopèdia Catalana, i per a ell sembla que és més seriós i normatiu. Així entenem que de vegades els correctors utilitzen massa lliurement en seu propi criteri, o que filen massa prim a l’hora de corregir mots.
5. A més del detector d’errades ortogràfiques del programa Microsoft Word, he utilitzat el diccionari de la llengua catalana Diec -http://dlc.iec.cat/- per a consultar algunes paraules que em resultaven dubtoses.
6. Poden tenir dubtes en certs mots sobretot pel contacte amb altres llengües com el castellà o les varietats diatòpiques que té la nostra llengua. A més, els diccionaris canvien contínuament, acceptant noves paraules per qüestions sociolingüístiques.
Enviat per raquel_castalla92 a Recursos per al coneixement i ús del català el 16 de setembre de 2010 8:19
cristian ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Contacte amb el bloc I":
ResponEliminaGRUP 2
1. Joan Solà és un corrector lingüístic que treballa com a professor a la universitat. A banda col.labora en diaris i revistes i ha publicat diversos articles.
2.És aquell que s´encarrega de corregir tot tipus de textos escrits en català. Pot treballar en diaris, agències de publicitat, editorials, etc.
3.Utilitza les cometes per remarcar amb ironia que han escrit el text. Pensant que està ben escrit, corregit segons el diccionari de Fabra però no està ben corregit. En resum, introdueix la seua opinió en to irònic.
4. Per què el diccionari de Fabra és més antic i l´enciclopèdia catalana és més actual.
El diccionari de Fabra, en el seu moment, va ser un diccionari normatiu, pel contrari, enciclopèdia catalana no ho és.
5. D´una banda hem emprat el diccionari Caramull de edicions S.M. de nivell avançat i d´altra banda hem consultat diverses pàgines web com ara : http://www.softcatala.org/corrector i traductor.
6. Totes les persones poden tenir dubtes, principalment a causa de les diferents regles i varietats del català
totes les persones poden tenir dubtes, principalment a causa de les diferents regles i varietats del català
Enviat per cristian a Recursos per al coneixement i ús del català el 15 de setembre de 2010 8:34
Victoria ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Contacte amb el bloc I":
ResponEliminaGRUP 7.
1- Joan Solà, filòleg català premiat amb el 41 premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és un lingüista especialista en sintaxi que treballa a la universitat de Barcelona (Universitat Central).
2- Un corrector lingüístic es dedica a la correcció de textos perquè pertanyin al registre lingüístic estàndard basant-se en qualsevol diccionari normatiu, el més acceptat socialment.
Un corrector lingüístic pot treballar a l'Institut d'Estudis Catalans, periòdics, editorials, correcció de llibres de text, institucions públiques (ministeris, ajuntaments...) per a corregir conferències, documents oficials, discursos...
3- Introduint la seua opinió amb un to irònic ja que molts correctors davant un dubte no el consulten i es confien del seu criteri personal.
4- Per a resoldre un dubte es millor començar amb el diccionari de Fabra ja que és el normatiu, però en cas de no trobar el que volem, busquem al diccionari actual de la llengua catalana.
5- Per a la resolució de dubtes hem utilitzat el diccionari del enllaç http://www.diccionari.cat/.
6- Pot ser per no tenir una bina formació o per les diferències existents entre el català oriental i l'occidental ja que de vegades utilitzen un vocabulari distint on de vegades els dos son acceptats i de vegades un d'ells és incorrecte.
Enviat per Victoria a Recursos per al coneixement i ús del català el 14 de setembre de 2010 6:56
Grup 5
ResponElimina1- Joan Solà, lingüista actualment exercint de professor a la Universitat de Barcelona. Especialista en l´ àmbit de corrector treballa a més a més en revistes i periòdics públics.
2- Un corrector lingüístic té la funció de corregir els textos o tota mena d´ informació en una determinada llengua per eixir pública o privadament a un àmbit d´ ús. Pot treballar en qualsevol mena de centre públic o privat, editorials, com tota mena de medis informatius. En definitiva, a llocs on es redacten textos d´ una determinada llengua.
3- Per a introduir la seua opinió en un to irònic. No està d´ acord en que alguns correctors d´ avant un dubte apliquen el seu criteri sense consultar una eina adequada.
4- Per que li crea el dubte a l´ autor per utilitzar el diccionari de l´ Institut d´ Estudis Catalans i no el de Pompeu Fabra ja que és el primer en posar la norma de la llengua catalana
5- He utilitzat el corrector del programa d´ ordinador que empre per fer els treballs. El programa és el “Word Office 2007”.
6- Ja que no queda clar quin de tots els diccionaris (antics o nous) es el que s´ ha d´ emprar per consultar els dubtes de correcció a la llengua catalana. Això es crea per una complexitat d´ una llengua que encara es molt jove (comparada en la seua veïna) i altres característiques a desenvolupar.