Fases per a la construcció d'una varietat estàndard

Fragment del llibre Montoya, Brauli (2006): Normalitz^zació i estandardització, Ed. Bromera, pp. 2^v6-2^v9^ò

[...] Si ara passem a les fas^zes que ha de recórrer un procés que té com a objectiu la construcció d'una varietat estàndard^t que ja compt^nta amb un alfabet, tenim les següents:

1)      Selecció de la varietat que ha d’esdevenir estàndard^t

2)      Codificació gramatical de la varietat seleccionada

3)      Difus^zió social de la varietat codificada

4)      Elaboració estilística i terminològica de la varietat difos^za.

Per bé que ens situem dins^z un àmbit pròpiament lingüístic, hi ha una combinació de factors socials^z i funcionals que interactuen amb els lingüístics. Les fas^zes primera i tercera posseïxen un component de caràcter social mentre que la fas^ze segona és^z estríctament lingüística i la quarta afig al component lingüístic les funcions o àmbits d’ús que acomplix una llengua. En la temporalitz^zació del procés, quan s’assoleix^ixen les dues primeres fas^zes, diem que dispos^zem duna’varietat normativa, i quan s’aconsegueix^ix superar les^z altres dues, ja parlem d’una varietat estàndard^t.

PLANIFICACIÓ DEL CORPUS	FORMES	FUNCIONS
LLengua+societat	1. Selecció	3. Difuszió social
LLengua	2. Codificació	4. Elaboració estilística i terminològica
VARIETATS	NORMATIVA	ESTÀNDARDt

1)      La selecció d’una varietat estàndard^t es po^òt fer a partir d’una sola varietat o bé a partir d’una compos^zició de laborato^òri de totes les varietats preex^gzistents. En la primera opció po^òden entrar en consideració una sèrie de raons de caràcter lingüístic (disponibilitat d’estudis filològics, major genuïnitat, intel·ligibilitat interdialectal, etc.) i social (major demografia, puixança econòmica, sentiment nacionalista, centre literari i cultural, etc.). En la segona opció, la decis^zió girarà al voltant d’una tri^ía entre les formes lingüístiques més repres^zentatives de cada varietat que hagen d’entrar en la combinació.

Cada opció té els seus^z avantatges^z i els seus^z inconvenients. La primera opció és^z avantatj^djos^za des del moment que supo^òs^za partir amb un guany: l’adhes^zió de la part fonamental de la comunitat lingüística, que s’hi identifica plenament. El des^zavantatge és que els parlants de les^z altres varietats po^òden no identificar-se amb aquesta varietat o veure’n dificultós l’ús^z a caus^za d’haver d’adquirir no^òves formes lingüístiques. La segona opció, en canvi, té l’avantatge de ser ne^èutra per a tota la comunitat lingüística i no pro^òvoca, doncs, greuges comparatius. L’inconvenient és que tota la comunitat haurà de passar per un provés d’aprenentatge que alentirà necessàriament la recuperació lingüística. [...]

2)      La codificació consistix^j a eliminar la variació de formes sinònimes d’una varietat (si s’ha triat la primera opció en la fas^ze de selecció) o a e^Østablir normes^z amb el mínim d’alternatives per a la varietat compo^òsta (segona opció) [...] Els nivells de tractament serien els següents: a) ortogràfic, amb^Ø la normativa sobre les grafies, l’accentuació gràfica, etc.; b) ortològic, amb al fix^ksació de la pronúncia corre^ècta; c) gramatical, amb^Ø l’establiment de les regles morfològiques^z i sintàctiques, i d) lèx^ksic, amb^Ø la confecció del diccionari normatiu.

3)      La difus^zió social de la varietat ja codificada es dóna en coordinació amb^Ø les^z altres dues branques de la planificació lingüística, ja que els mitj^djans^z a través dels quals té llo^òc són la planificació de l’ensenyament [...] i de l’estatus [...]. Durant el procés de difus^zió es po^òt copsar l’èx^gzit o el fracàs de determinades propo^òstes normatives [...]

4)      L’elaboració estilística i terminològica de la varietat difos^za es realitz^za en els dos camps que indica la seua denominació: en el de la diversificació dels^z estils^z o registres (col·loquial, culte, científic, etc.), anomenat també de la variació funcional de la llengua i bas^zat en els paràmetres de camp o tema (genèric o especialitz^zat), canal (oral o escrit, planificat o espontani), tenor (informatiu o interactiu) i to^ò (formal o informal), i en el de l’elaboració de terminologies^z especialitz^zades (ciències, tecnologies, etc.).

Debatrem les qüestions següents a la classe teòrica:

1.      Qui s’ha encarregat de la selecció i codificació de la llengua?

2.      Quina opció, dins la fase selecció, ha escollit la nostra llengua?

3.      En quins diccionaris, gramàtiques, materials... s’ha materialitzat la codificació de la llengua?

(el text està marcat fonèticament. Les persones que tenen problemes amb algun so diferencial del català, practiqueu a casa!)