Ha mort Joan Solà

Vilaweb 27/10/2010

Notícia

Fou un gran referent en la lingüística i també un gran divulgador de la llengua · L'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

El filòleg i lingüista, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any passat, Joan Solà, s'ha mort aquesta nit als setanta anys, víctima d'una llarga malaltia. Solà, vice-president del IEC, ha publicat més de quaranta llibres i ha dedicat tota la seva vida i la seva carrera acadèmcia a l'estudi i la divulgació de la llengua. El juny de l'any passat va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que Òmnium Cultural atorga per reconèixer una persona que ha contribuït a la vida cultural del nostre país. L'any passat va publicar el recull d'articles a 'Plantem cara' (vegeu l'entrevista de VilaWeb TV) i aquest mes de juny va fer l'última classe a la universitat. La setmana passada va publicar l'últim article, a l'Avui.

Nascut a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell) el 1940, va estudiar Magisteri a Lleida i el 1965 va rebre el títol de Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, on va fer el doctorat en Filologia Catalana. Des del 1966 ensenyava Lingüística Catalana a la UB i a diverses institucions, com la UAB, l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la Universitat d'Estiu de Prada, la Càtedra Ramon Llull de Mallorca, la URV i la Universitat de Girona. Va escriure una quarantena de llibres sobre llengua i va dur a terme una extensa tasca divulgativa als mitjans de comunicació.

Exposicions orals Bloc I 21/10/2010

A "materials" del campus virtual us he penjat un fitxer que heu de llegir per poder avaluar les exposicions dels vostres companys, que trobareu ací.

Vídeo 1. Exposició de Teresa Almarcha i Paloma Alonso

Vídeo 2a i 2b. Exposició de Ferran Avià i Aitana Baeza. Hi afig l'enllaç que van usar però que no va funcionar

Vídeo 3. Exposició de Míriam Beltran i Matias Bordonado

Vídeo 4a i 4b. Exposició de Sergi Alonso i Pilar arteaga

ACOSTAMENT AL BLOC 2. RECURSOS PER A L’ARREPLEGA DE DADES LINGÜÍSTIQUES

Mireu-vos aquest vídeo del programa "Caçadors de paraules":

a) Com es crea una paraula nova?

b) Trieu una paraula nova que us haja sobtat.

c) Quin organisme s'encarrega de crear paraules noves?

Llegiu aquest text:

«Tanmateix la viabilitat i les possibilitats d’èxit de les solucions catalanes proposades no són sempre segures. D’una banda, hi ha les dificultats associades a qualsevol creació neològica, com ara la novetat, la manca d’ús o la distància formal respecte del terme conegut. De l’altra, les dificultats derivades de la idiosincràsia de l’àmbit, en què els termes són majoritàriament manllevats, la neologia terminològica està mediatitzada per l’anglès i en què es tendeix a la creació de termes vistosos, espectaculars, “amb ganxo” i sovint efímers.

Per exemple, entre els neologismes d’implantació relativament senzilla podem citar el cas de pàgina inicial, per a l’anglès home page, però hi ha casos més controvertits en què les alternatives catalanes pretenen de substituir anglicismes molt estesos i de difícil suplantació. Un exemple és finger, en què la proposta catalana normalitzada, buscausuaris, ha topat amb dificultats serioses d’acceptació, especialment pel caràcter sintètic del manlleu, la manca de termes catalans alternatius de creació espontània (tant en català com en les altres llengües romàniques i, per tant, la manca també de models de creació en què emmirallar-se) o el fet que coincideix amb el nom de l’ordre que s’escriu per executar el programa.» La terminologia de la societat de la informació. Gemma Mas i Fossas, TERMCAT, Centre de Terminologia, gemma@termcat.es, http://www.termcat.es/)

  

d) De què tracta?

e) A quina disciplina es refereix?

f) Què és un terme?

g) A quina fase del procés de normalització de la llengua situaries aquest text i el vídeo anterior?

Vídeo Històries de Catalunya

Recordeu que l'altre dia vam veure un vídeo d'Històries de Catalunya. El vam comentar solament en relació amb el naixement de l'estàndard. Tanmateix, oferia dades històriques que ens vam adonar que havíem de repassar. Héctor Gonzàlvez un professor de Departament ens recomana aquesta línia del temps perquè resolguem tot els dubtes en relació amb la història dels Països Catalans. Cliqueu ací!

Fases per a la construcció d'una varietat estàndard

Fragment del llibre Montoya, Brauli (2006): Normalitz^zació i estandardització, Ed. Bromera, pp. 2^v6-2^v9^ò

[...] Si ara passem a les fas^zes que ha de recórrer un procés que té com a objectiu la construcció d'una varietat estàndard^t que ja compt^nta amb un alfabet, tenim les següents:

1)      Selecció de la varietat que ha d’esdevenir estàndard^t

2)      Codificació gramatical de la varietat seleccionada

3)      Difus^zió social de la varietat codificada

4)      Elaboració estilística i terminològica de la varietat difos^za.

Per bé que ens situem dins^z un àmbit pròpiament lingüístic, hi ha una combinació de factors socials^z i funcionals que interactuen amb els lingüístics. Les fas^zes primera i tercera posseïxen un component de caràcter social mentre que la fas^ze segona és^z estríctament lingüística i la quarta afig al component lingüístic les funcions o àmbits d’ús que acomplix una llengua. En la temporalitz^zació del procés, quan s’assoleix^ixen les dues primeres fas^zes, diem que dispos^zem duna’varietat normativa, i quan s’aconsegueix^ix superar les^z altres dues, ja parlem d’una varietat estàndard^t.

PLANIFICACIÓ DEL CORPUS	FORMES	FUNCIONS
LLengua+societat	1. Selecció	3. Difuszió social
LLengua	2. Codificació	4. Elaboració estilística i terminològica
VARIETATS	NORMATIVA	ESTÀNDARDt

1)      La selecció d’una varietat estàndard^t es po^òt fer a partir d’una sola varietat o bé a partir d’una compos^zició de laborato^òri de totes les varietats preex^gzistents. En la primera opció po^òden entrar en consideració una sèrie de raons de caràcter lingüístic (disponibilitat d’estudis filològics, major genuïnitat, intel·ligibilitat interdialectal, etc.) i social (major demografia, puixança econòmica, sentiment nacionalista, centre literari i cultural, etc.). En la segona opció, la decis^zió girarà al voltant d’una tri^ía entre les formes lingüístiques més repres^zentatives de cada varietat que hagen d’entrar en la combinació.

Cada opció té els seus^z avantatges^z i els seus^z inconvenients. La primera opció és^z avantatj^djos^za des del moment que supo^òs^za partir amb un guany: l’adhes^zió de la part fonamental de la comunitat lingüística, que s’hi identifica plenament. El des^zavantatge és que els parlants de les^z altres varietats po^òden no identificar-se amb aquesta varietat o veure’n dificultós l’ús^z a caus^za d’haver d’adquirir no^òves formes lingüístiques. La segona opció, en canvi, té l’avantatge de ser ne^èutra per a tota la comunitat lingüística i no pro^òvoca, doncs, greuges comparatius. L’inconvenient és que tota la comunitat haurà de passar per un provés d’aprenentatge que alentirà necessàriament la recuperació lingüística. [...]

2)      La codificació consistix^j a eliminar la variació de formes sinònimes d’una varietat (si s’ha triat la primera opció en la fas^ze de selecció) o a e^Østablir normes^z amb el mínim d’alternatives per a la varietat compo^òsta (segona opció) [...] Els nivells de tractament serien els següents: a) ortogràfic, amb^Ø la normativa sobre les grafies, l’accentuació gràfica, etc.; b) ortològic, amb al fix^ksació de la pronúncia corre^ècta; c) gramatical, amb^Ø l’establiment de les regles morfològiques^z i sintàctiques, i d) lèx^ksic, amb^Ø la confecció del diccionari normatiu.

3)      La difus^zió social de la varietat ja codificada es dóna en coordinació amb^Ø les^z altres dues branques de la planificació lingüística, ja que els mitj^djans^z a través dels quals té llo^òc són la planificació de l’ensenyament [...] i de l’estatus [...]. Durant el procés de difus^zió es po^òt copsar l’èx^gzit o el fracàs de determinades propo^òstes normatives [...]

4)      L’elaboració estilística i terminològica de la varietat difos^za es realitz^za en els dos camps que indica la seua denominació: en el de la diversificació dels^z estils^z o registres (col·loquial, culte, científic, etc.), anomenat també de la variació funcional de la llengua i bas^zat en els paràmetres de camp o tema (genèric o especialitz^zat), canal (oral o escrit, planificat o espontani), tenor (informatiu o interactiu) i to^ò (formal o informal), i en el de l’elaboració de terminologies^z especialitz^zades (ciències, tecnologies, etc.).

Debatrem les qüestions següents a la classe teòrica:

1.      Qui s’ha encarregat de la selecció i codificació de la llengua?

2.      Quina opció, dins la fase selecció, ha escollit la nostra llengua?

3.      En quins diccionaris, gramàtiques, materials... s’ha materialitzat la codificació de la llengua?

(el text està marcat fonèticament. Les persones que tenen problemes amb algun so diferencial del català, practiqueu a casa!)

Contacte amb el bloc I

Solà, Joan (1999): "L'ofici del corrector", dins Parlem-ne. Converses lingüístiques, Barcelona: Proa, pp. 14-16



Vinc d’una classe del Màster de lingüística aplicada de la Universitat de Barcelona. Us he de dir que m’impressiona el fet que hi hagi un màster de lingüística aplicada que precisament té com a objectiu principal el català. L’existència d’estudis superiors és la millor garantia de la salut científica de la llengua (que no forçosament s’ha de correspondre amb la salut social o política, tot i que aquest seria l’ideal). Una trentena d’alumnes joves que et miren amb la major atenció i expectació és una cosa molt seriosa. I més si saps que aquests alumnes aconseguiran el títol amb una quantitat molt alta d’hores de classe i de pràctiques en empreses. Hores que inverteixen quan surten de la seva feina habitual...


Un dels fets que criden l’atenció és, per exemple, constatar que la majoria d’aquests nois i noies no participen –o no participen gaire, en general– de certes preocupacions sobre detalls de la gramàtica i del lèxic que fa uns quants anys eren, més o menys, com les taules de la llei. Ja ho sé, que això també té aspectes negatius: crec que no és cap mal irreparable d’haver après moltíssims detalls d’aquests, encara que després n’hagis d’abandonar una bona proporció; i en canvi, sempre anirà coix qui ha començat a aprendre català sense atendre a minúcies. Però les coses són així: la joventut actual està disposada a posar el coll en qüestions d’un cert nivell, però no resisteix l’esperit masoquista i raquític que informava i encara informa certes classes i certes normes del català. Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro.


«Fins i tot un simple aficionat a la lingüística sap que resulta absurd separar les llengües –com a sistemes o codis– en “bones” i “dolentes”...» ha estat canviat en «Fins i tot un afeccionat a [...] les llengües –com si fossin sistemes– en bones i dolentes». ¿Per què s’ha suprimit simple? No ho sap ningú. ¿Per què s’ha canviat aficionat (admès pel diccionari Fabra des de sempre)? ¿Potser perquè el diccionari de l’Enciclopèdia (aneu a saber amb quin criteri) ha decidit escurçar les ales al dit mot? (Però, en canvi el retrobem amb més vitalitat als bilingües de la mateixa institució.) ¿Per què com a s’ha convertit en com si fossin? Realment increïble: un alumne insinua que potser el corrector dubtava si era com o bé com a i, davant el dubte, malmet l’expressió de l’autor. ¿Per què es treuen de bones i dolentes les cometes amb què l’autor volia connotar aquests termes? ¿Potser perquè l’empresa per la qual treballa el corrector li ha dit que no vol cometes? Però, aleshores, el corrector hauria hagut de veure que en el text en qüestió hi havia tres tipus de distincions («cometes», cursiva i «cursiva amb cometes»), que ell redueix a una (i, per tant, fa traïció al text, digui el que vulgui l’amo). [...]


La regla d’or del corrector hauria de ser: Respecta l’escrit mentre no estiguis totalment segur que està malament. A pesar de tot (de les ignoràncies, dels empobriments, de les badades), la nostra llengua actual quedaria prou més ben parada amb aquest precepte humil que amb aquella actitud arrogant.

PREGUNTES PER AL DEBAT:

1. Qui és Joan Solà?
2. Què és un corrector lingüístic? On treballa? En què consisteix la seua faena?
3. Per què l'autor d'aquest article introdueix cometes en la frase Avui he pogut constatar aquest nerviosisme davant un text «corregit» de la manera que tot seguit il·lustro?
4. Per què l'autor contraposa el diccionari de Fabra i el diccionari publicat per l'Enciclopèdia Catalana?
5. Heu usat cap eina de correcció o consulta per publicar aquest text al bloc?
6. Per què penseu que un corrector pot arribar a tenir dubtes lingüístics?